El Germà Enric Escaño va marxar a Costa de Marfil fa gairebé 20 anys. Fa uns mesos ens va visitar, i ens va poder explicar de que tracta aquest projecte i el seu dia a dia. 

Què és el Centre Akwaba?

És un centre de nens amb dificultats com abandonament, abusats o maltractats, o fins i tot tenim nens amb delictes però que encara són menors i per tant no poden anar a la presó.

Pel que fa el centre tenim varies seccions:

• La llar:

Per treballar bé hauríem de tenir uns 50, però la urgència ens fa tenir en acolliment 60 nens entre 6 i 16 anys, tenim 4 més grans que no tenen on anar, els considerem residents. Els més petits acostumen a ser nens que s’han perdut portats per la policia

• L’escola: (160 nens),

On tenim tant nois com noies. No és oficial, depenem del ministeri de la família, i així amb l’escola podem fer el que volem, en el sentit que ens organitzem diferent a altres escoles. Agafem el més important de cada programa, al matí fan classe i a la tarda activitats.

Podem tenir nois de 12 o 15 anys a la primera classe. Com agafem el més important de cada programa fem que els nois que van més endarrerits s’incorporin més ràpid. En un curs escolar nosaltres en fem dos, al febrer fem exàmens de final de curs i els que aproven passen al següent curs. Així avancen ràpid i arriben abans allà on haurien d’estar. Tenim les cinc primeres classes, no tenim 6è, per fer aquest curs van a l’escola oficial. A final del cinquè tenim una convenció oral, venen els d’inspecció i ens fiquen als nens a l’escola oficial i així quan acaben tenen el diploma d’estudis primaris.

Actualment ens estem trobant amb el problema que l’inspector veu que treballem bé, els nostres nens son els primers de classe, des del 1999 han aprovat tots els alumnes menys un, i per aquest motiu l’inspector ens vol fer escola oficial, i si som escola oficial hem de canviar el sistema, i no podrem fer que es reincorporin ràpid. Perquè el programa que fem no és l’oficial.

A les tardes, fem jocs, així aprenen les normes

• Dilluns : dibuix, no pots traspassar les línies, treballem la concentració, la disciplina…
• Dimarts : poema i teatre, treballem la memòria
• Dimecres: jocs per aprendre les normes i fer esport
• Dijous: obertura al transcendent, treballem els valors. Això ho fem un dijous al mes. La resta de dijous treballem les cultures, cada dijous un nen es prepara ball, menjar,… i coneixem totes les ètnies. Això va fer que quan va esclatar la guerra els nens coneixien totes les cultures i al nostre barri no va haver-hi una confrontació ètnica.
• Divendres: jocs

Aquest sistema fa que al final els nens que no els hi agradava l’escola els hi agradi anar.

Els mestres que tenim són joves  universitaris o gent del barri que venia a jugar. Al principi vam començar amb gent titulada, però aquests no feien les vigilàncies de nit o de menjador. Així que vam canviar el sistema i els fem treballar a la nostra manera. Vam agafar gent que es sent a casa.

• La reinserció al treball:

Uns 20 joves que no tenen interès per l’escola. Per aquest grup tenim una Xarxa de tallers (fusters, costurers…). Normalment s’ha de pagar per tenir l’ofici. Nosaltres els portem sense pagar, però amb la condició que a les tardes han d’assistir a algunes classes per aprendre a comptar, llegir, escriure… per poder desenvolupar bé la feina.

També tenim un grup de 60 dones, normalment mares, que estan al mercat i venen a l’alfabetització també, per aprendre a escriure, comptar i llegir.

• La prevenció:

Sortides que fem a la nit, anem a les zones més conflictives i parlem amb els nens que trobem al carrer. Com ja ens coneixen s’apropen i ens expliquen perquè estan allà. Els acollim amb la condició  que tornaran a casa. Venen a la llar, busquem a les famílies i fem la mediació durant el temps que calgui, però procurem que sigui en un màxim de 4 anys.

• Treball al barri: campanyes contra la violència cap als infants o dones, neteja de barri… per sensibilitzar.

Com i quan comença aquest projecte?

Això ho va començar el Germà Paco Fallado al 1999, va ser el primer director, i és qui es va encarregar de la construcció. Després vam tenir com a director a un Germà Mexicà durant 9 mesos 2000-2001. Del 2001 fins al 2004 un director togolès. Jo vaig arribar al 2002 (fa 18 anys) i al 2004 ja vaig agafar la direcció.

El projecte va començar amb la llar, però vam veure que no els podíem tenir allà sense fer res, així que vam decidir fer l’escola. Com teníem alguns que no volien anar a l’escola vam fer els taller. I vam veure que havíem de sortir al carrer a buscar als nens que marxaven de casa, i així va començar la prevenció.

Poc a poc i segons les necessitats i la realitat amb la que ens trobàvem, van anar sorgint els diferents projectes i activitats que desenvolupem.

 Com arriben al centre els nois?

Hi poden arribar per tres vies diferents

• Policia o organismes que els troben. Els jutges, els poden enviar quan tenen delictes però encara són menors.
• Nosaltres, sortim per la nit a buscar a nens que s’han escapat de casa o els han fet fora.
• Prevenció, els propis pares veuen que els seus fills estan cometent delictes, o que fumen o consumeixen drogues i demanen al centre que recullin als nens abans de que acabin al carrer, així no aniran a més.

 Una vegada dins, com poden aconseguir sortir?

Quan el problema s’arregla. El que fem és mediació entre el nen i la família a partir de l’escola.

 Quant temps acostumen a passar al centre?

Depèn del que hagin fet, si s’ha escapat per problemes amb els pares la mediació és ràpida. Si és perquè ha robat depèn de la quantitat que hagi robat, pot trigar més o menys. Màxim els tenim 4 anys, excepte aquests més grans, que porten 6 anys, perquè no tenen família i no tenen on anar.

La majoria d’edat al país és de 21 anys, fins els 18 es consideren nens.

Que garantiu als nens que estan al centre?

Ens ocupem de l’educació, alimentació, sanitat, i de molts d’ells també ens encarreguem de la documentació, ja que molts no tenen partida de naixement (molt important, molt car i molt difícil). El problema és que hi ha pares que no tenen, i això ho complica tot més, ja que per aconseguir la documentació del nen necessitem la dels pares, que ells no la tinguin dificulta tot el procés i l’allarga en el temps.

Teniu un equip d’advocats o algú que gestiona aquest problema de la falta de documentació?

No, ho fem tot nosaltres, si tinguéssim un equip ens costaria car. Però alguns jutges ja ens coneixen i ens ajuden. Ara ha sortit una llei per un any per a tots el que no tinguin acta de naixement que se la facin, més barata.

Quina és l’organització interna i l’equip que teniu?

• Administració: porten els papers i els diners
• Personal contractat: dues cuineres, 7 educadors que porten l’escola i la llar
  (4 germans, un togolès, un burkinès, 1 vietnamita, un postulant de pràctiques.) i jo.
• També tenim els voluntaris. El voluntariat no està reglat a la legislació, al principi tenim voluntaris però al no estar legislat donen problemes, perquè quan venen les inspeccions diuen que estan treballant. Nomes tenim voluntaris religiosos. Tenim varies monges que venen dissabte i diumenge per estar amb els nens.

Ho portem tot entre el petit equip que hem format. Econòmicament no ens podem permetre tenir un treballador per funció. A més, tampoc tinc feina administrativa per tot un dia. Així que, al matí un pot ser secretari i a la tarda serà el vigilant de menjador i farà la prevenció de la nit. D’aquesta manera ens estalviem diners i tot poden tenir jornades complertes. Tots fan 40 hores a la setmana. Hem d’optimitzar els recursos.