Aquest curs 2020-2021 des de PROIDE treballem l’ODS 4 – Educació de qualitat i dret a l’educació a partir de la campanya “Construïm futur: l’educació la nostra eina”. A PROIDE creiem que l’educació és el motor de canvi de la societat, i és només a través d’aquesta, que podem combatre les desigualtats en les que vivim.

És per això que aquest any us proposem una samarreta on l’educació és la protagonista, amb un disseny que pretén transmetre aquesta idea, que l’educació és la que ens uneix a totes i tots en un món global i globalitzat. Si cadascun de nosaltres som un petit fil, entre tots i totes aconseguirem que …

Molta gent petita, fent coses petites, en llocs petits, … pugui canviar el món.

Aquest canvi va de la mà de la feina de milers de docents de tot el món que amb les seves idees i destreses cada dia eduquen els nostres infants i joves, així que aquest any hem decidit oferir-vos una llibreta amb el mateix disseny perquè no hi hagi cap d’aquestes idees que es pugui escapar.

Per últim us oferim la bossa del curs passat, fins a esgotar existències així que correu! És una bossa que no passa de moda i que aposta per un lema transversal com és la igualtat de gènere. Tu ja tens la teva pel 8M?
Salt de pàgina

Us adjuntem un document d’excel perquè pugueu anotar les vostres comandes, allà també podreu veure les talles disponibles. Aquest any s’ofereixen talles de nen, adult i de dona amb samarreta entallada de màniga curta.
Teniu de temps límit fins el 19 de febrer.

PREUS:
Samarreta ………………. 10€
Llibreta …………………… 6€
Bossa …………………….. 5€

Gràcies per la vostra col·laboració!

Proposta educativa per a la prevenció de la violència

Un any més, Proide i Prodessa (la contrapart de Guatemala), hem dut a terme un projecte de proposta educativa per a la prevenció de la violència de gènere. El projecte té per objectiu promoure el dret de les dones, nenes i adolescents, a una vida lliure de violència a través d’un programa educatiu que s’implementa en els instituts. El programa pretén, tant empoderar a les nenes i adolescents respecte els seus drets i especialment a evitar la violència, com canviar les concepcions, percepcions, actituts i pràctiques dels adolescents de sexe masculí vinculades amb la violència cap a les dones. D’aquesta manera, el projecte promou la no violència contra les dones en un marc de Drets humans i cultura de pau.

El projecte no només treballa i s’implmenta als estudiants de secundària de San Marcos, sinó que també conté una part molt important de formació i sessions de xerrades i de compartir amb els docents dels instituts. Indirectament amb aquestes activitats, una altra part beneficiaria del projecte, són les famílies d’aquests estudiants, ja que es beneficien dels aprenentatges i coneixements nous dels seus fills i filles i aquests acturan en consequència a aquests aprenentatges. Aquest projecte arriba a un total de 120 alumnes de 2n Grau de dos instituts de San Marcos, i als seus 30 docents.

El que busquem es treballar amb els i les joves el dret de les dones a viure una vida lliure de violència. El projecte busca aportar eines a les persones beneficiaries i generar propostes de canvi per transformar la realitat de les dones respecte a la violència de gènere que pateixen. Es busca tant empoderar a les dones, com sensibilitzar als homes respecte a la violència que aquestes dones pateixen. A més, també busca oferir ajuda social i emocional a les dones que pateixen aquestes situacions. En general, el projecte busca reforçar les capacitats i coneixements d’estudiants i docents per fer front a la violència contra les dones.

Aquest any, aquest projecte ha estat possible gràcies a l’ajuda i suport de l’Ajuntament de Figueres.

Aquest Nadal regala Solidaritat!

El Nadal s’apropa i des de la Fundació Comtal i PROIDE us volem oferir un lot solidari. D’aquesta manera podreu col·laborar per ajudar als col·lectius més vulnerables. La situació generada a partir de la pandèmia ha fet augmentar les dificultats dels infants i joves als que acompanyem, és per això que us necessitem més que mai.

 

LOT DE NADAL:

Lot de Nadal amb productes de comerç just d’Alternativa3 i galetes fetes pels joves de Fundació Comtal. El lot concretament conté:

 

  • 1 tauleta de xocolata negra 70% cacau
  • 1 paquet de panela de 400g
  • 1 paquet de cafè 250g
  • 1 capsa de cartró reciclable
  • 1 got de bambú compostable
  • 1 capsa de galetes feta pels joves de l’Escola de Segones Oportunitats
  • Bossa de PROIDE
  • Postal de Nadal

BENEFECIS SOLIDARIS:

Els beneficis obtinguts amb els productes solidaris es destinaran a donar oportunitats de futur a infants i joves en situació vulnerable de Barcelona, Guatemala, Perú, Madagascar, Togo i Líban.

 

COM PUC FER LA COMANDA?

Per fer la comanda envieu un correu a: nadalsolidari@fundacioproide.org i ens posarem en contacte per més especificacions. DATA LÍMIT DE LA COMANDA 15 DE NOVEMBRE DE 2020!

 

Educar en igualtat per prevenir la violència de gènere

Proide treballa a Perú junt amb TARPUSUNCHIS des del 2002. Amb ells hem portat a terme diversos projectes d’educació, de salut, de l’escletxa digital, de la prevenció de la violència de gènere…

En aquests moments, el projecte al qual PROIDE hi dona més suport és en “Educar en igualtat per prevenir la violència de gènere i l’embaràs adolescent”. Aquest projecte no va voler quedar aturat amb l’arribada de la pandèmia i el confinament. Per aquest motiu, TARPUSUNCHIS va adaptar el projecte a la situació i va seguir donant suport i formació als infants i adolescents, a les seves famílies i als docents.

Pel que fa als docents, els hi han preparat tot un seguit de petites formacions a partir de webinars per tal de compartir i aprendre d’alguns aspectes en concret.

L’últim d’aquests webinars “Educació inclusiva en el context de la Covid-19” ha estat impartit per un mestre i tutor de la SIEI de La Salle Comtal, Manel Chao.
Va ser una hora on es van poder compartir experiències i coneixements, i on sobretot vam aprendre i ens vam apropar una mica més a les diferents realitats.

Construcció d’un pou a Andina, Madagascar

A Madagascar portem des del 1991 donant suport a la xarxa d’escoles rurals formada per 230 centres educatius que atenen a més de 25.000 alumnes. Hem treballat en la construcció de diverses escoles primàries, en la formació de professorat, en la construcció i renovació d’un centre d’ensenyament secundari, en la construcció de pous d’aigua per la formació agrícola per als pares i posada en marxa d’un menjador escolar rural. Aquests projectes han permès la millora de la qualitat de l’ensenyament, formant el professorat i ampliant la cobertura escolar.

 Aquest any, a la convocatòria de subvencions de cooperació del 2020 de l’Ajuntament de Manresa, seguint amb la nostra línia de treball, hem presentat un projecte a Andina. Aquest projecte consisteix en la construcció d’un pou al centre. D’aquesta manera abastirem a l’escola d’aigua potable i això els hi permetrà diversificar l’alimentació dels infants.

 Cal recordar la importància de l’aigua potable en aquestes regions on la sequedat és un problema molt present. Disposar d’aigua potable ajuda a prevenir algunes malalties com la diarrea, febres tifoides, etc. A més, parlant d’un tema molt actual, disposar d’aigua potable també ens ajudarà a prevenir la COVID-19.

 Per tant, gràcies a la construcció d’aquest pou, es podrà conrear l’hort de l’escola amb ajuda dels pares i mares, els quals rebran una formació, i d’aquesta manera garantir un àpat al dia per als infants al llarg de tot el curs, cosa que, esperem, augmentarà l’assistència escolar i contribuirà a la salut alimentària. D’aquesta manera, podrem desenvolupar un seguit un d’activitats per combatre la malnutrició a la zona. Tot plegat, per garantir un àpat al dia dels infants de l’escola i contribuir a combatre l’abandonament escolar i la malnutrició.

Actualització de la situació a Guatemala

La situació de la pandèmia és molt diferent a cada país, en concret a Guatemala, un dels països on treballem junt amb PRODESSA, segueixen treballant per poder anar tornant a la nova normalitat, tot i que està sent complicat. Us deixem algunes dades actualitzades el 6 de setembre.

Casos actius: 8.382

Casos acumulats: 77.828

Casos recuperats: 66.584

Morts comptabilitzades: 2.862

Aquestes són les dades oficials, tot i que les dades reals siguin probablement més elevades. Les accions del govern per fer front a la pandèmia han estat bastant criticades per part de la població. Les mesures de restricció a la mobilitat, confinament i distanciament social implementades al març, es van aixecar a principis d’agost de manera prematura en opinió d’algunes entitats de la societat civil, inclosa la nostra contrapart PRODESSA. Aquestes entitats, consideren que Guatemala encara no ha arribat al punt màxim de contagis. La majoria de municipis segueixen sumant dia a dia un gran nombre de contagis.

El govern va anunciar uns programes d’ajudes socials per persones amb baixos ingressos, tot i així, aquesta ajuda  no ha arribat a tota la població que ho necessita, o bé el que ha arribat no ha estat suficient.

Respecte a PRODESSA, la situació ha fet que s’hagin de replantejar els seus projectes. La dificultat o impossibilitat de tenir presencia als municipis i a les comunitats, ha fet que s’hagin d’adaptar i utilitzar altres mitjans com trucades, conferencies virtuals, programes de radio… Estan treballant en els protocols per poder tornar al treball de camp tan aviat com sigui possible i sempre tenint en compte les mesures de seguretat.

La reconstrucció dels centres educatius de Beirut avança gràcies als donatius

Després d’un mes de l’explosió al port de Beirut, ja s’han pogut iniciar la reconstrucció d’una de les escoles més afectades per la seva proximitat al port, el Collège Sacré Coeur-Frères Gemmayzé.

 Gràcies a les donacions recaptades durant el mes d’agost, han pogut començar amb la reconstrucció de  les finestres i algunes parets de la comunitat de Germans, la llar d’infants, l’escola primària.

 Encara queda molta feina per fer; com l’escola secundària,  reparar les cobertes o tornar a dotar de material tots aquests equipaments. A mesura que vagin avançant els mesos i es pugui anar recaptant més diners, també s’aniran reconstruint les altres dues escoles afectades, Collège Notre Dame y la École Saint Vincent de Paul.

Tots els donatius recaptats aniran directament als responsables del projecte Fratelli per poder atendre als serveis socioeducatius i les infraestructures afectades. Hi podeu participar i fer un donatiu a través del següent link.

https://www.proyde.org/index.php/inicio-menu/noticias-2/78-cooperacion-emergencias/1587-apoyo-de-emergencia-por-la-explosion-de-impacto-masivo-en-beirut?jjj=1599547637485

 #LaSalleForBeirut

Entrevista Germà Enric Escaño

El Germà Enric Escaño va marxar a Costa de Marfil fa gairebé 20 anys. Fa uns mesos ens va visitar, i ens va poder explicar de que tracta aquest projecte i el seu dia a dia. 

Què és el Centre Akwaba?

És un centre de nens amb dificultats com abandonament, abusats o maltractats, o fins i tot tenim nens amb delictes però que encara són menors i per tant no poden anar a la presó.

Pel que fa el centre tenim varies seccions:

  • La llar:

Per treballar bé hauríem de tenir uns 50, però la urgència ens fa tenir en acolliment 60 nens entre 6 i 16 anys, tenim 4 més grans que no tenen on anar, els considerem residents. Els més petits acostumen a ser nens que s’han perdut portats per la policia

  • L’escola: (160 nens),

On tenim tant nois com noies. No és oficial, depenem del ministeri de la família, i així amb l’escola podem fer el que volem, en el sentit que ens organitzem diferent a altres escoles. Agafem el més important de cada programa, al matí fan classe i a la tarda activitats.

Podem tenir nois de 12 o 15 anys a la primera classe. Com agafem el més important de cada programa fem que els nois que van més endarrerits s’incorporin més ràpid. En un curs escolar nosaltres en fem dos, al febrer fem exàmens de final de curs i els que aproven passen al següent curs. Així avancen ràpid i arriben abans allà on haurien d’estar. Tenim les cinc primeres classes, no tenim 6è, per fer aquest curs van a l’escola oficial. A final del cinquè tenim una convenció oral, venen els d’inspecció i ens fiquen als nens a l’escola oficial i així quan acaben tenen el diploma d’estudis primaris.

Actualment ens estem trobant amb el problema que l’inspector veu que treballem bé, els nostres nens son els primers de classe, des del 1999 han aprovat tots els alumnes menys un, i per aquest motiu l’inspector ens vol fer escola oficial, i si som escola oficial hem de canviar el sistema, i no podrem fer que es reincorporin ràpid. Perquè el programa que fem no és l’oficial.

A les tardes, fem jocs, així aprenen les normes

  • Dilluns : dibuix, no pots traspassar les línies, treballem la concentració, la disciplina…
  • Dimarts : poema i teatre, treballem la memòria
  • Dimecres: jocs per aprendre les normes i fer esport
  • Dijous: obertura al transcendent, treballem els valors. Això ho fem un dijous al mes. La resta de dijous treballem les cultures, cada dijous un nen es prepara ball, menjar,… i coneixem totes les ètnies. Això va fer que quan va esclatar la guerra els nens coneixien totes les cultures i al nostre barri no va haver-hi una confrontació ètnica.
  • Divendres: jocs

Aquest sistema fa que al final els nens que no els hi agradava l’escola els hi agradi anar.

Els mestres que tenim són joves  universitaris o gent del barri que venia a jugar. Al principi vam començar amb gent titulada, però aquests no feien les vigilàncies de nit o de menjador. Així que vam canviar el sistema i els fem treballar a la nostra manera. Vam agafar gent que es sent a casa.

  • La reinserció al treball:

Uns 20 joves que no tenen interès per l’escola. Per aquest grup tenim una Xarxa de tallers (fusters, costurers…). Normalment s’ha de pagar per tenir l’ofici. Nosaltres els portem sense pagar, però amb la condició que a les tardes han d’assistir a algunes classes per aprendre a comptar, llegir, escriure… per poder desenvolupar bé la feina.

També tenim un grup de 60 dones, normalment mares, que estan al mercat i venen a l’alfabetització també, per aprendre a escriure, comptar i llegir.

  • La prevenció:

Sortides que fem a la nit, anem a les zones més conflictives i parlem amb els nens que trobem al carrer. Com ja ens coneixen s’apropen i ens expliquen perquè estan allà. Els acollim amb la condició  que tornaran a casa. Venen a la llar, busquem a les famílies i fem la mediació durant el temps que calgui, però procurem que sigui en un màxim de 4 anys.

  • Treball al barri: campanyes contra la violència cap als infants o dones, neteja de barri… per sensibilitzar.

Com i quan comença aquest projecte?

Això ho va començar el Germà Paco Fallado al 1999, va ser el primer director, i és qui es va encarregar de la construcció. Després vam tenir com a director a un Germà Mexicà durant 9 mesos 2000-2001. Del 2001 fins al 2004 un director togolès. Jo vaig arribar al 2002 (fa 18 anys) i al 2004 ja vaig agafar la direcció.

El projecte va començar amb la llar, però vam veure que no els podíem tenir allà sense fer res, així que vam decidir fer l’escola. Com teníem alguns que no volien anar a l’escola vam fer els taller. I vam veure que havíem de sortir al carrer a buscar als nens que marxaven de casa, i així va començar la prevenció.

Poc a poc i segons les necessitats i la realitat amb la que ens trobàvem, van anar sorgint els diferents projectes i activitats que desenvolupem.

 Com arriben al centre els nois?

Hi poden arribar per tres vies diferents

  • Policia o organismes que els troben. Els jutges, els poden enviar quan tenen delictes però encara són menors.
  • Nosaltres, sortim per la nit a buscar a nens que s’han escapat de casa o els han fet fora.
  • Prevenció, els propis pares veuen que els seus fills estan cometent delictes, o que fumen o consumeixen drogues i demanen al centre que recullin als nens abans de que acabin al carrer, així no aniran a més.

 Una vegada dins, com poden aconseguir sortir?

Quan el problema s’arregla. El que fem és mediació entre el nen i la família a partir de l’escola.

 Quant temps acostumen a passar al centre?

Depèn del que hagin fet, si s’ha escapat per problemes amb els pares la mediació és ràpida. Si és perquè ha robat depèn de la quantitat que hagi robat, pot trigar més o menys. Màxim els tenim 4 anys, excepte aquests més grans, que porten 6 anys, perquè no tenen família i no tenen on anar.

La majoria d’edat al país és de 21 anys, fins els 18 es consideren nens.

Que garantiu als nens que estan al centre?

Ens ocupem de l’educació, alimentació, sanitat, i de molts d’ells també ens encarreguem de la documentació, ja que molts no tenen partida de naixement (molt important, molt car i molt difícil). El problema és que hi ha pares que no tenen, i això ho complica tot més, ja que per aconseguir la documentació del nen necessitem la dels pares, que ells no la tinguin dificulta tot el procés i l’allarga en el temps.

Teniu un equip d’advocats o algú que gestiona aquest problema de la falta de documentació?

No, ho fem tot nosaltres, si tinguéssim un equip ens costaria car. Però alguns jutges ja ens coneixen i ens ajuden. Ara ha sortit una llei per un any per a tots el que no tinguin acta de naixement que se la facin, més barata.

Quina és l’organització interna i l’equip que teniu?

  • Administració: porten els papers i els diners
  • Personal contractat: dues cuineres, 7 educadors que porten l’escola i la llar
    (4 germans, un togolès, un burkinès, 1 vietnamita, un postulant de pràctiques.) i jo.
  • També tenim els voluntaris. El voluntariat no està reglat a la legislació, al principi tenim voluntaris però al no estar legislat donen problemes, perquè quan venen les inspeccions diuen que estan treballant. Nomes tenim voluntaris religiosos. Tenim varies monges que venen dissabte i diumenge per estar amb els nens.

Ho portem tot entre el petit equip que hem format. Econòmicament no ens podem permetre tenir un treballador per funció. A més, tampoc tinc feina administrativa per tot un dia. Així que, al matí un pot ser secretari i a la tarda serà el vigilant de menjador i farà la prevenció de la nit. D’aquesta manera ens estalviem diners i tot poden tenir jornades complertes. Tots fan 40 hores a la setmana. Hem d’optimitzar els recursos.

Finalització aules Madagascar

Tot i les circumstàncies que han alentit el projecte, donem per finalitzat el projecte de construcció d’aules a Tsararivotra, Madagascar.

Tot i estar previst finalitzar-ho a finals de març, l’arribada de la Covid-19 va impossibilitar seguir amb la construcció. Va ser a mitjans de maig quan van poder tornar-hi seguint les mesures de seguretat.

Dimecres 3 de Juny van finalitzar la construcció i van poder celebrar la inauguració de les aules i latrines per secundària. El projecte ha estat possible gràcies a l’ajuda de l’Ajuntament de Manresa i de PROIDE Bages. Aquí us deixem algunes fotos!

No més CIE

Proide ens sumem a la iniciativa del SJM “NO MÉS CIE”, pel tancament dels centres d’internament i contra l’obertura de nous.

En aquests centres es reclouen a persones estrangeres per no tenir els papers en regla, independentment de la seva edat i situació. Durant la Covid-19 es van tancar aquests centres, però al estar les fronteres tancades no era possible tornar al seu país. A mesura que es va tornant a la normalitat tornaran els internaments i ordres d’expulsions.

El procés de desescalada és incert, considerem que l’internament d’estrangers als CIEs hauria de ser l’última alternativa. A més, és difícil garantir les mesures de distància, seguretat i higiene que es recomanen.

La situació de confinament i estat de l’alarma provoca pèrdua d’ocupació, i per tant, de l’autorització de residència. Hem de prendre mesures per pal·liar aquesta tendència.

És per aquest motiu que es demana al Govern i Poder Judicial el tancament definitiu d’aquests centres.

  • Prou agressions en contra la dignitat humana
  • Prou ambient carcerari
  • Prou menors internats
  • Prou persones arribades en pasteres
  • Prou persones malaltes
  • Prou sol·licitants d’asil
  • Prou obstacles per a visites d’ONG i familiars
  • Prou arbitrarietat i discriminació a les polítiques de detenció dels CIE
  • Prou famílies separades
  • Prou absència de traductors i recursos per informar i orientar
  • Prou expulsions sense previ avís

 

 

 

Menú